CONSTRUCTIVISME

  1. Característiques diferencials de la teoria

  2. Objectius educatius que es planteja

  3. Rol de l'estudiant

  4. lnteracció entre estudiants

  5. Rol del docent

  6. Relació docent-alumnes

  7. Criteris i Instruments d'avaluació

  8. Aplicacions TIC del constructivisme






1. CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DEL CONSTRUCTIVISME

Model o teoria que intenta explicar el procés del coneixement des d’un postulat més integrador tot i que des de l’hegemonia del cognitivisme.
Les teories anteriors eren fonamentalment objectivistes, és a dir, partien de la base que el coneixement es generava des de l'exterior de la persona. El constructivisme postula que és el propi subjecte qui construeix els seus propis models del món, és a dir qui construeix el món.

L'ambient d'aprenentatge constructivista es pot diferenciar per vuit característiques:
  1. L'ambient constructivista en l'aprenentatge proveeix a les persones del contacte amb múltiples representacions de la realitat,
  2. Les múltiples representacions de la realitat evadeixen les simplificacions i representen la complexitat del mon real,
  3. L'aprenentatge constructivista s'enfatiza al construir coneixement dins de la reproducció del mateix,
  4. L'aprenentatge constructivista resalta tasques autèntiques d'una manera significativa en el context, en volta d'instruccions abstractes fora del context,
  5. L'aprenentatge constructivista proporciona entorns d'aprenentatge com entorns de la vida diaria o casos basats en l'aprenentatge en volta d'una sequència predeterminada d'instruccions,
  6. Els entorns d'aprenentatge constructivista fomenten la reflexió en la experiència,
  7. Els entorns d'aprenentatge constructivista permeten el context i el contingut depenent de la construcció del coneixement,
  8. Els entorns d'aprenentatge constructivista recolzen la «construcció colaborativa de l'aprenentatge, mitjançant la negociació social, no de la competició entre els estudiants per a obtenir apreciació i coneixement» (Jonassen, 1994).


Piaget considerava que els subjectes construeixen el coneixement en diferents estadis evolutius per mitjà d'esquemes que es van fent més complexos a mesura que van interactuant amb la realitat.
Al seu torn, Vigotsky va afirmar que els subjectes passen de les funcions psíquiques inferiors a les superiors a través de la seua interacció amb la cultura en què es desemboliquen i la societat en què viuen, construint així el seu coneixement de la realitat.
Finalment, Ausubel va ampliar la teoria indicant que perquè esta construcció es produïsca, l'objecte del coneixement ha de ser significatiu per a l'individu





2. OBJECTIUS EDUCATIUS QUE ES PLANTEJA

  • Treballar perqué l’ aprenentatge dels estudiants sigui actiu, mitjançant la seva participació en les activitats.
  • Crear una ambientació creativa i innovadora del procés d’ ensenyament – aprenentatge.
  • Interactuar amb l’entorn, es a dir, que els estudiants confrontin les teories amb els fets.
  • Obtenir els aprenentatges com a resultat de l’experiència directa amb l’objecte del coneixement.
  • Establir relacions entre els conceptes involucrats.
  • Fer que els estudiants siguen responsables del seu propi aprenentatge per a què construeixen significats de manera activa.




3. ROL DE L'ESTUDIANT

Cada individu construeix significat per si mateix a través de l'experiència, no obstant això, i remetent-nos al constructivisme social s’estableix la necessitat de l'alumne de desenvolupar habilitats per a negociar significats i participar d'una construcció col·laborativa de l'aprenentatge.
L'alumne adquireix un paper actiu en aquest procés ja que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa li atorga un grau elevat de responsabilitat.
Esta profunda implicació ens remet a un dels punts principals del constructivisme, la motivació de l'estudiant, que determinarà el seu grau de participació en el seu propi aprenentatge.




4. INTERACCIÓ ENTRE ESTUDIANTS

Tal com va indicar Vigotsky, l'aprenentatge se situa dins de l'àmbit social i en conseqüència, el treball col·laboratiu constituïx un dels pilars de l'aprenentatge.
Atenent a aquest principi, la interacció entre els alumnes implica la posada en joc de les diferències individuals (expert-novell) i constitueix en si mateix un element necessari per a aquesta construcció, ja que l’aporta autoestima, el motiva i li proporciona un marc de confiança en que desenvolupar positivament el seu coneixement



5. ROL DEL DOCENT

El docent es considerat un mediador entre el coneixement i el aprenentatge dels estudiants, comparteix les seves experiències i sabers en una activitat conjunta de construcció dels coneixements.
És una persona reflexiva que pensa de manera crítica sobre el seu treball, capaç de prendre decisions i solucionar els problemes que se li presentin de la millor manera, prenent en compte el context sociocultural de la seva escola.
És conscient i analitzador de les seves pròpies idees i teories sobre el procés ensenyament-aprenentatge i està obert a canvis i innovacions.
És promotor dels aprenentatges significatius, que tinguen sentit i siguen realment útils i aplicables en la vida quotidiana de l'estudiant.
És capaç de prestar una ajuda pedagògica pertinent a la diversitat de característiques, necessitats i interessos dels seus alumnes.
És facilitador del coneixement, donant als alumnes la base necessària per accedir, aconseguir i en conseqüència construir aprenentatges significatius.


6. RELACIÓ DOCENT-ALUMNES

Per formar subjectes actius això implica la participació activa del docent i alumnes que interactuen en el desenvolupament de la classe per construir, crear, facilitar, alliberar, preguntar, criticar i reflexionar sobre la comprensió de les estructures profundes del coneixement.
Fent que el propi alumne siga capaç de construir el seu coneixement amb el professor com un guia, atorgant-li la llibertat necessària per descobrir , però estant present quan tingua dubtes o aparega cap problema.
De ahí la importància de la relació entre l'estudiant i el professor, ja que en funció de com es comuniquen es podrà assolir un aprenentatge significatiu i de qualitat.



7. CRITERIS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

L’avaluació està orientada a avaluar els processos personals de construcció personal del coneixement, sempre tenint en compte el punt de partida de cada alumne de manera que es puga identificar el seu progrés.
L’avaluació tradicional mesura la quantitat d’informació memoritzada pels alumnes. Des del constructivisme, l’avaluació centra l’atenció en el nivell d’anàlisi, és a dir, la capacitat de l’alumne per a classificar, comparar i sistematitzar és la clau per a l’avaluació formativa.
L’avaluació constructivista mesura:
  • Els coneixements adquirits i la capacitat dels alumnes per aplicar-los en diverses situacions,
  • El desenvolupament de destreses, habilitats i actituds,
  • Si els alumnes contribueixen a aportar un nou significat al coneixement.




8. VIDEOS INTERESSANTS














Tornar al principi