CONNECTIVISME

  1. Introducció

  2. Principis

  3. Característiques diferencials

  4. Autors

  5. Rol de l'estudiant

  6. Rol del docent

  7. Relació docent-alumne

  8. Criteris i instruments d'avaluació

  9. Aplicacions TIC del Connectivisme




1. Introducció

La teoria del Connectivisme es basa en la utilització de xarxes per a descriure el coneixement i l’aprenentatge. En una societat complexa, com ho és l’actual, el coneixement està distribuït i interconnectat. El coneixement està distribuït en una xarxa d’individus i, cada vegada més, en els agents tecnològics. L’aprenentatge és, doncs, el procés d’ampliar i motlurar estes xarxes de coneixement.
El Connectivisme se centra en l’aprenentatge en ambients informacionals ràpidament canviants. D’ací la importància de mantenir-se actualitza’t. Per a poder funcionar en aquest ambient, haurem de trobar estratègies que puguin ser modificades al ritme del canvi.
Una teoria de l’aprenentatge també ha de tenir en compte el context de la societat en la qual sorgeix. Per aquesta raó, el Connectivisme dóna importància al valor de la tecnologia en les connexions reveladores, així permet noves associacions, i generalment estén la capacitat cognitiva de les persones en tractar les xarxes i les tecnologies com a agents cognitius.
"El Conectivismo se enfoca en el aprendizaje en ambientes informacionales rápidamente cambiantes. En muchas áreas, lo que sabemos hoy será obsoleto en unos pocos años." (G.Siemens)
2860177658_0c9ddbdcc0_b.jpg



2. Principis

  • La capacitat d’augmentar el coneixement és més important d’allò que ja sabem.
  • Coneixement i Aprenentatge resideixen en la diversitat d'opinions.
  • L’aprenentatge és el procés de connectar nodes i fonts d’informació.
  • El coneixement pot ser extern a l’ésser humà.
  • Importància de reconèixer les connexions que hi ha entre diferents conceptes i idees.
  • Connexió entre diferents idees i conceptes, per tal d’anar creant una xarxa d’informació.
  • Constant actualització de la informació adquirida per a poder mantenir un constant aprenentatge.
  • Capacitat de saber distingir la informació important de la que no ho és.
  • La presa de decisions és un procés d’aprenentatge per sí mateix. La importància donada a una informació pot variar amb el temps.













3. Característiques diferencials

      1. Les altres teories de l’aprenentatge no tenen en compte l’expansió i la creació de coneixements.
      2. Primacia de la connexió
      3. Creixement en abundància i complexitat dels coneixements.
      4. Tecnologia.
      5. Reagrupa conceptes de diferents àmbits d’una forma nova.


4. Autors

L'autor principal d'aquesta teoría és George Siemens, qui va desenvolupar la teoria a partir de les limítacions que trovava en les teoríes del Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme. D'aquest mode, va presentar el Connectivisme com a una nova teoria d'aprenentatge adequada a l'era digital.
Un altre autor important en aquesta teoria és Stephen Downes. Aquest autor ens diu que el coneixement no és una cosa. No està compost per oracions, sinó per connexions i interaccions. Aquí podem trobar un vídeo explicatiu de la teoria gravat pel mateix autor. 

5. Rol de l'estudiant

En aquesta teoria l'estudiant té un rol molt actiu i central en l'aprenentatge. Podem dir que es caracteritza per:
  • És el punt d'inici de l'aprenentatge.
  • Actúa amb motivació i interés propis.
  • Ha de ser el mateix estudiant qui decideixi què vol aprendre.
  • Construeix la seva pròpia xarxa d'aprenentatge.
  • És crític i reflexiu.
  • Prén el control del seu aprenentatge i connecta les diferents idees i informacions de les quals disposa per a fortalir-lo.
  • Finalment, és qui valida i avalúa la informació que obté per saber si és vàlida o no.

6. Rol del docent

Siemens veu el docent com un "CURATOR", un guia que té la funció d'orientar l'alumne perquè aquest pugui fer-se la seva pròpia xarxa de recursos per aprendre. Hem de tenir en compte els principis de la teoria de la Connectivitat per a conéixer les característiques del docent.
  • Ha de ser creatiu per a imaginar noves formes d'aprenentatge amb l'ajuda de les noves tecnologies.
  • Anima els seus alumnes en la recerca i immersió en les xarxes del coneixement.
  • Ensenya els alumnes a construir les seves pròpies xarxes de coneixement i treure el major benefici de les oportunitats d'aprenentatge.
  • Ha de tenir informació actualitzada, cosa que requerirà estar en contínua alerta davant els constants canvis.
  • El docent passa el control d'aprenentatge a l'alumne.
  • Ha d'ensenyar els alumnes a identificar quina és la informació vàlida i quina no.
  • Ensenya els alumnes a organitzar la informació de la qual es disposa.
  • Ha de saber proporcionar als estudiants la millor comunicació i ajuda dels experts.
  • Guia l'estudiant en el cas que aquest tingui problemes en el seu aprenentatge.


7. Relació docent-alumne


En el connectivisme els estudiants no són els agents receptors dels coneixements del docent, sinó que l'aprenentatge i coneixement es formen en comunitat. En la relació existent entre el docent i l'alumne veiem que existeix una flexibilitat en la que ambdós hi ha:
    • autonomia,
    • col·laboració,
    • cooperació
    • interactivitat



8. Criteris i instruments d'avaluació


Els instruments d'avaluació segons el Coonectivisme estarien determinats per la pròpia persona que aprén, ja que recordem que en aquesta teoria l'aprenentatge es realitza de forma autònoma, en la qual és el propi estudiant qui gestiona el coneixement.