COGNITIVISME

  1. Característiques i objectius de la teoria

  2. Autors

  3. Rol de l'estudiant

  4. Rol del docent

  5. Criteris i Instruments d'avaluació

  6. Aplicacions TIC del Cognitivisme




1. CARACTERISTIQUES I OBJECTIUS DE LA TEORIA

Les activitats que realitza l'ésser humà es basen principalment en el processament de la seva informació. El subjecte elabora representacions i entitats internes, i aquestes deteminen les formes concretes d'activitats de cada persona. L'individu és capaç d'organitzar, filtrar, codificar i categoritzar la informació, de manera que aquestes estructures o esquemes mentals són utilitzats per a la vida quotidiana.
Les representacions mentals, així com l'atenció, la memòria, percepció, raonament, intel·ligència, llenguatge o el pensament desenvolupen un paper molt important en la producció i el desenvolupament d'algunes accions i conductes humanes, que venen donades per les funcions mentals i el processament d'informació, bàsicament.
Així doncs, l'explicació del comportament humà està en el conjunt de processos interns de l'ésser humà: model de processament de la informació de Gagné (1990). Aquí tenim un exemple clar del seu model explicitat en una situació educativa real dins d'una aula ordinària:



gagne1.gif
En referència a altres teories...
Pel que fa al conductisme, anterior paradigma, contempla unes diferències pronunciades amb el paradigma que s'està descrivint. Pe runa banda, la influència: el conductisme rep influència empírica mentre que en la cognitiva juga un paper molt important el racionalisme. Per una altra banda, el conductisme no admet conceptes mentalistes en les seves explicacions, mentre que el cognitivisme si que ho admet. Una altra gran diferència és que el conductisme és presentacional, en tant que es limita a l'explicació d'allò que observa, i el cognitivisme és representalista, ja que pot explicar allò inobservable.
Aportem una presentació que existeix a la xarxa i que pensem que és molt clarificador de les diferències entre conductisme i cognitivisme (Skinner i Ausubel).

* El cognitivisme és l'antesala principal del que serà després el constructivisme i l'aprenentatge significatiu. cog.jpg



2. AUTORS

GAGNÉ: L'aprenentatge per Gagné és una seqüència de fases o processos, cadascun dels quals requereix que es compleixin certes condicions per a que l'aprenentatge tingui lloc.


ANÁLISIS Y DISEÑO DE SITUACIONES DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE
Etapa del aprendizaje
Proceso
Eventos externos que ejercen influencia
Motivación
Expectativa
1.- Comunicación de objetivo por realizar
2.- Confirmación previa de la expectativa a través de una vivencia exitosa.
Comprensión
Atención; percepción selectiva
1.-Modificación en la estimulación para atraer la atención.
2.-Aprendizaje previo de percepción
3.-Indicaciones diferenciadas adicionales para la percepción
Adquisición
Cifrado, acceso a la acumulación
Proyectos sugeridos para el cifrado
Retención
Almacenar
Desconocidos
Recordar
Recuperación
1.-Proyectos sugeridos para la recuperación
2.-Indicaciones para la recuperación
Generalización
Transferencia
Variedad de contextos para las indicaciones dirigidas a recuperar.
Actuación
Respuesta
Casos de actuación("ejemplos")
Retroalimentación
Fortalecimiento
Retroalimentación informativa que permite constatar o comparar con un modelo

AUSUBEL: La teoria d'Ausubel és cognitiva. Explica el procés d'aprenentatge segons el cognitivisme. Es preocupa dels processos de comprensió, transformació, emmagatzematge i ús de la informació embolicats en la cognició.
Aquesta teoria s'acobla als punts de vista actuals de la filosofia constructivista que considera la ciència com quelcom dinàmic, no estàtic, basat en la creença que nosaltres estructurem el nostre món a través de les percepcions de les nostres experiències. Segons aquest enfocament el coneixement és considerat com flexible i evoluciona basat en noves troballes.
Per Ausubel noves idees i informacions poden ser apreses i retingudes en la mesura que conceptes rellevants o adequats i inclusius es trobin apropiadament clars i disponibles en l'estructura cognitiva de l'individu i serveixin, d'aquesta manera, d'ancoratge a noves idees i conceptes.

BRUNER: ha estat anomenat el pare de la psicologia cognitiva, perquè va desafiar el paradigma conductista. J.Bruner enfatitza en el valor de l'aprenentatge per descubrimient dins del seu model cognitiu-computacional, per a produir la finalitat última de la instrucció: la transferència de l'aprenentatge. La informació ha de ser organitzada en determinats conceptes i categoríes, per evitar un aprenentatge inútil, per això és necessari aprendre a aprendre. Distingeix tres models bàsics mitjançant els quals l'ésser humà representa els seus models mentals i la realitat: enactiu, simbòlic i icònic.



3. ROL DE L’ESTUDIANT

  • Subjecte actiu que s'encarrega de processar informació.
  • Posseeix competència cognitiva per aprendre i solucionar problemes.
  • Fa servir nous aprenentatges i noves habilitats estratègiques.
  • L'estudiant és conscient dels seus propis procesos cognitius.
  • És independent i reflexiu.
  • Constructor del propi coneixement.



4. ROL DEL DOCENT

  • Confecció i organització d'experi`ncies didàctiques.
  • S'encarrega de la promoció, inducció i ensenyament d'estratègies y habilitats cognitives i metacognitives enerals i específiques de domini en els alumnes.
  • El mestre ha de permetre a l'alumne explorar, experimentar, solucionar problemes i reflexionar tasques diverses.
Algunes situacions de cognitivisme en el sistema educatiu són:
  • Representació de tipus gràfic, oral, textual, etc.
  • Calcular i aplicar procediments.
  • Agrupar elements per conveniència, utilitat o similitud.
  • Organitzar col·leccions de conjunts amb elements concrets.
  • Organitzar col·leccions de conjunts amb un criteri únic.




5. CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Mentre que el conductisme basava l'evaluació en què el producte havia de ser avaluable en quant a mesurable i quantificable, el cognitivisme contempla diferents tipus d'avaluació i que no exclou una a l'altra sinó que poden coexistir juntes. Primer es dona una avaluació inicial, on s'avaluen coneixements previs i destreses bàsiques. Existeix també una avaluació formativa, que vindria a ser l'avaluació de caire qualitatiu del procés d'aprenentatge. I per últim, una avaluació sumativa que s'encarrega de la part avaluadora quantificadora del procés.

eval.jpg

Tornar a l'inici del Cognitivisme