Aplicacions TIC o plantejaments d’incorporació de les TIC a l’aula de cadascun del paradigmes


    1. Cognitivisme

    2. Constructivisme

    3. Conductisme

    4. Connectivisme




1. Cognitivisme

El model cognitiu de Gagné i el software educatiu per a la formació estan íntimament lligats, doncs la seva teoria ha estat la base del disseny del model de formació en els cursos de desenvolupament de programes educatius. Aquesta relació ha esta important ja que la teoria facilita unes pautes molt concretes i específiques de fàcil aplicació. La teoria de Gagné proporciona unes pautes de treball per a la selecció i ordenació del contingut i estratègies d'ensenyament, aspecte molt positiu per als dissenyadors.
Amb les TIC es desenvolupen capacitats i estructures mentals en els estudiants i diverses formes de representació del coneixement (categories, seqüències, xarxes conceptuals, representacions visuals...) mitjançant l'exercici d'activitats cognitives de tipus: control psicomotriu, memoritzar, comprendre, comparar, relacionar, calcular, analitzar, sintetitzar, raonar (deductiu, inductiu, crític), pensament divergent, imaginar, resoldre problemes, expressar-se verbalment, de manera escrita, gràfica..., crear, experimentar, explorar, reflexionar de manera metacognitiva.
Existeix una certa analogia entre la ment humana i l'ordinador en aquest cas, pel que fa al processament de la informació. A més, el caràcter representacional d'aquest paradigma cognitiu, fa que l'alumne realitzi activitats mitjançant símbols, esquemes, imatges, idees, a través de l'ordinador i altres tecnologies.
La influència de la teoria del processament de la informació es reflexa com model cognitiu computacional que posseeix un subsistema d'entrada de la informació (la instrucció pròpiamente dita), un registre de codificació, processament i emmagatzematge de la informació (variable de constructe) i un dispositiu d'execució/sortida de la informació ja elaborada que es manifiesta en diverses formes (A.Barca; R. G.Cabanach y otros, 1994).
Comentem a continuació algunes eines informàtiques i altres que podem trobar navegant a la xarxa d'internet i que el seu ús potencia i afavoreix els principals objectius del cognitivisme:
Correu electrònic: els emails permeten un aprenentatge cooperatiu, col·laboratiu i significatiu. En realitat es tracta d'un mediador pedagògic.
Xat: permet la construcció de coneixement de manera col·lectiva i la reflexió conjunta. La interacció amb la resta i la retroalimentació afavoreixen un aprenentatge més profund i significatiu.
Mapes mentals o freemind: diagrames per a representar paraules, idees o altres aspectes lligats a una idea central. Sintetitzar, prioritzar, transformar, adequar,... tota una sèrie de processos de la informació.
ETC.


2. Constructivisme

La tecnologia proporciona a l'estudiant un accés ilimitat a la informació, facilita la comunicació i permet als estudiants exposar les seves opinions a un públic més ampli i més divers. Les aplicacions de la web 2.0. més representatives són:
  • Els BLOCS també anomenats quaderns de bitàcora, són un mitjà de comunicació que promou la creació i consum d'informació i provoquen la reflexió personal i social sobre temes dels individus, dels grups i de la humanitat (Contreras, 2004). Ací els alumnes poden expressar les seues idees sobre qualsevol tema que els interessi a nivell personal, i a l'aula els blocs poden ser utilitzats pels alumnes per al treball grupal o individual on el professorat pot fer un seguiment de l'evolució dels alumnes. Aquestos escrits poden incloure tot tipus de elements, com imatges, vídeos, mini aplicacions, jocs, música i animacions de qualsevol tipus. Un exemple per poder crear blocs gratuitament i de manera molt sentzilla és Blogger.







  • Les WIKIS són pàgines web colaboratives que poden ser editades per qualsevol usuari i des de qualsevol ubicació. Aquestes aporten noves ferramentes i són unes aplicacions molt innovadores per a la construcció del coneixement. Amb les wikis els alumnes no només obtenen informació, si no que també poden crear-la, passant de ser uns espectadors pasius a ser uns membres actius i involucrats en la construcció del seu coneixement. A l'aula, la wiki funciona com una pissarra on els alumnes veuen el que han fet els seus companys i si cal, poden corregir-ho. Un dels llocs on poden ubilcar i generar els nostres wikis és Wikispaces.








  • Les XARXES SOCIALS funcionen com una extensió de l'aula des d'un punt de vista del constructivisme. Un exemple de xarxes socials que ens trobem avui dia a les aules pot ser facebook o tuenti, i altres xarxes més educatives com la xarxa ning.










3. Conductisme

Si parlem d'aplicacions TIC o plantejaments d'incorporació de les TIC a l'aula, hauríem de fer una mica d'història i dir que les primeres utilitzacions educatives dels ordinadors es basen en l'ensenyament programat de Skinner, consistint en la "presentació seqüencial de preguntes i en la sanció corresponent de les respostes dels alumnes".
Els primers programes es basaven en text o en objectes mecànics anomenats màquines d'ensenyar i consistien en la presentació seqüencial de preguntes i en el reforç positiu o negatiu depenent de la resposta dels alumnes. A aquest ús de l'ordinador se li denominarà EAO (Educació Assistida per Ordinador o CAI en anglès, Computer Assisted Instruction). A aquest ús de l'ordinador, centrat en programes d'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició, se li denominarà EAO (Educació Assistida per Ordinador o CAI en anglès, Computer Assisted Instruction). Per aconseguir el seu objectiu, un programa instructiu exigeix que els objectius generals de la instrucció siguin definits de tal manera que el seu èxit pugui ser mesurat.
Per aconseguir el seu objectiu, un programa instructiu exigeix que els objectius generals de la instrucció siguin definits de tal manera que el seu èxit pugui ser mesurat.
Exemple d'aplicació de l'ensenyament programat:
1. L'estudiant ha de llegir una o dues frases i realitzar un exercici simple en forma pregunta - resposta, omplint espai blanc o triant en un conjunt de respostes alternatives.
2. Rep feedback immediat i contrasta les seves respostes amb la correcta.
3. És aconsellable organitzar les preguntes segons el seu nivell de dificultat de tal manera que les respostes dels alumnes siguin sempre correctes i el reforç positiu.
4. És imprescindible aplicar reforços secundaris com premis, comentaris, notes favorables etc.
Vídeo: Skinner mostra com funcionen les seves màquines d'ensenyar.






Teoria de l'aprenentatge





A partir d'aquí i d'acord amb la teoria conductista, l'essencial en un programa educatiu hauria de ser la cadena estímul-resposta-reforç; per tant, qualsevol programari educatiu hauria de presentar situacions d'aprenentatge en les quals l'alumne hagi de trobar la resposta adequada en funció d'estímuls que apareixen en la pantalla; en seleccionar la resposta s'associen reforços (sonors, símbols, imatges, text felicitació, punts extra, etc.) indicant l'encert o error en la resposta. En considerar que tota conducta es pot , l'aprenentatge es percep des d'un punt de vista positivista i d'una concepció simplista de la programació del maquinari per a la gestió d'aprenentatges. D'acord amb això qualsevol tecnologia o programa educatiu hauria de tenir les següents característiques:
  • Hauria d'aplicar-se a l'adquisició de destreses i automatització d'aprenentatges. És a dir programes de pràctica i ejercitación.
  • Amb continguts clars i poc interpretables. És a dir, descomposició del contingut en unitats el més petites possibles.
  • L'ordinador exerceix el control de la seqüenciació de l'aprenentatge, qui ensenya és el programa.
  • Importància del reforç. L'ideal és reproduir a l'aula les condicions o contingències de reforçament en les quals els estudiants aprenen.

Un exemple clar d'aplicació de les TIC seguint els principis conductistes seria tot allò que normalment hem entès coma a ensenyament programat, és a dir test i exercicis en línia amb respostes tancades. Activitats de matemàtiques Activitats Jclic Aquesta visió basada en models lineals va haver d'abandonar-se perquè només posava en funcionament aprenentatges bàsics però no aconseguia explicar i gestionar aprenentatges de pensament complex ni les operacions cognitives que ho defineixen, com relacionar, aplicar, sintetitzar, etc... No obstant això, és important considerar que en aquest període s'inicia la consideració de l'ordinador com un instrument capaç de tutoritzar l'aprenentatge. Així mateix, es planteja també la possibilitat que sigui el propi estudiant el que tutoritzi, per mitjà de la programació de tasques.



4. Connectivisme

George Siemens ha proposat diferents pràctiques connectivistes amb l’ús de les TIC, destinades als docents :

  • Crear blogs per a la classe i compilar els treballs en format RSS per tal de recollir tot allò que els alumnes escriguin al blog.
  • Utilitzar activitats d'aprenentatge col·laboratives (a través d’una wiki per exemple).
  • Obrir els propis recursos per a la col·aboració i compartirment.
  • Desenvolupar espais segurs que permetin crear un medi que sigui més segur per als alumnes, juntament amb l’ús de recursos oberts necessaris per a la comunicació.
  • Utilitzar diferents recursos existents educatius : vídeos, podcasts, entrevistes, jocs, etc.
  • Orientar els alumnes perquè creïn conferències, vídeo-conferències, podcasts, conferències web, etc., especialment si els cursos són de contingut teòric o científic.
  • Experimentar amb diferents recursos i punts de vista i fer que els alumnes s’hi impliquin.
  • Proporcionar als estudiants recursos que els permetin continuar el seu aprenentatge una vegada el curs hagi estat finalitzat. Orientar-los cap a la utilització de blogs, fòrums, debats, xarxes socials ...
  • Millorar les capacitats dels estudiants en la participació en els recursos i en les aptituds de comprovació de l’autenticitat de la informació recollida. Animar-los a desenvolupar competències conceptuals.
  • Combinar les experiències dels estudiants de diferents anys.